Un servidor, que tot i que mai no ha estat gaire anglòfil sempre ha admirat allò que en diuen la flegma britànica, no pot estar més astorat per la nova política de la policia britànica de disparar primer i preguntar després. És clar que tenir uns terroristes bojos campant alegrement pel país pot fer perdre l'oremus a qualsevol, però crèiem que això de tenir el gallet fàcil era més propi de rudes americans que dels sofisticats britànics. Però bé, el ministre del ram ja ha dit ben alt i clar que és preferible que mori algun innocent per error, que no tornar a viure una tragèdia com la del 7-J. Podem estar més o menys en desacord amb aquesta tesi, però almenys té un punt de lògica: un terrorista suïcida no dubtara a fer-se volar pels aires si se sent acorralat (i si no, també, és clar), i per tant, segons Scotland Yard, el millor és un tret al cap. O set. El que ja no sembla tenir tanta lògica són les pretensions del govern de Sa Majestat d'augmentar el període màxim de detenció per als sospitosos de terrorisme, abans de presentar-se davant del jutge, de 14 dies a tres mesos.
L'argument és que, de vegades, no hi ha prou amb aquest temps per reunir les proves suficients. Un servidor no sap gaire de dret, però ha preguntat una mica i es veu que a Espanya, on dissortadament també hi ha una llarga experiència de lluita contra el terrorisme, el màxim que permet la llei són cinc dies. Catorze, doncs, semblen més que de sobres, i ignorem quin benefici addicional es pot extreure dels dos mesos i mig extres. De medicina, un servidor tampoc no en sap un borrall, però un amic metge ens va fer l'altre dia una agosarada observació: en dues setmanes es poden guarir les marques de la majoria de cops, però en tres mesos hi ha temps fins i tot per curar una eventual fractura òssia. Tot i que ningú amb una mica de seny no gosaria posar mai en dubte la correcció dels mètodes interrogatius de les policies del món occidental, tots hem vist a les pel·lícules que sempre hi ha algú a qui, en un moment d'obnubilació, se li escapa la mà. Però canviar una llei tan transcendent per aquests poquíssims i hipotètics funcionaris poc escrupolosos ens sembla del tot exagerat. Estem segurs, doncs, que el motiu és un altre de ben diferent, i que en la nostra ignorància se'ns escapa. Oi?